OBJECTIU DE LA PRÀCTICA : resoldre les fòbies des del punt de vista del conductisme. Dissenyar un procés de dessensibilització sistemàtica en 10 passos.
· INTRODUCCIÓ A LA PRÀCTICA
Per tal d`assolir l`objectiu de la pràctica, posar-se en la pell del conductisme per reslodre les fòbies, prèviament cal explicar els antecedents al conductisme. Es trova la psicología experimental (Wilhem Wundt), l`estructuralisme (Edward Bradford Titchener) i el funcionalisme (tot i que no té un fundador, el representant és Wiliam James).
Wilhem WUNDT (1832-1920) fundador de la psicología experimental, pensaba que aquesta psicología es podía utilizar en un esforç per entendre la consciencia inmediata, però que era inútil intentar entendre els procesos mentals superios i els seus productes. Per a l`estudi d`aquests últims, només es podía fer servir l`observació naturalista o l`anàlisis històrica. Wundt va determinar dos objctius principals per la seva psicología experimental: descubrir els elements básics del pensament (per mitjà de la introspecció) i descubrir com es combinaven aquest elements per formar experiències mentals complexes.
Edward Bradford TITCHENER (1867-1927) estaba d`acord amb Wundt en què la psicologia havia d'estudiar l'experiència immediata, és a dir, la consciència. Va definir consciència com la suma total de les experiències mentals en qualsevol moment donat i ment com les experiències acumulades al llarg de la vida. Va establir com a objectiu per a la psicologia la determinació del què (aprendre a través d'una acurada introspecció), el com (respondre a la pregunta de com es combinen els elements) i el perquè (realitzar una recerca de les correlacions neurològiques dels esdeveniments mentals) de la vida mental. Al contrari que Wundt, que buscava l'explicació de l'experiència conscient en funció dels processos cognitius no observables, Titchener buscava només la descripció de l'experiència mental. El que volia descriure Titchener era l'estructura de la ment i, per això, va denominar estructuralisme a la seva versió de la psicologia.
Wiliam JAMES (1842-1910) pertany al funcionalisme, de fet tots els funcionalistes estan directa o indirectament influenciats per ell. Els funcionalistes s'oposen al que ells consideren recerca inútil dels elements de la consciència a la qual es dedicaven els estructuralistes, volen conèixer la funció de la ment en lloc de proporcionar una descripció estàtica del seu contingut, volen que la psicologia sigui una ciència pràctica, no una ciència pura, insisteixen en ampliar la psicologia per a incloure la recerca sobre animals, nens i humans. L' interès del funcionaliasta és el perquè dels processos mentals.
James creia que els successos mentals i la conducta oberta tenien sempre una funció. Va considerar la consciència com un corrent d`esdeveniments mentals canviant contínuament, el propòsit era permetre a la persona adequar-se a l`entorn. Per James, el criteri principal per jutjar una idea era la seva utilitat (la utilitat definia tant la veritat com el valor).
Per tant, l'estructuralisme confiava molt en la introspecció com a mitjà per a estudiar els continguts i els processos de la ment, el funcionalisme acceptava tant la introspecció com l'estudi directe de la conducta. Mentre que l`estructuralista buscava una ciència pura que no tingués res a veure amb aplicacions pràctiques, el funcionalista estava més preocupat per les aplicacions pràctiques que per la ciència pura. Alguns funcionalistes estaven impressionats de tot el que es podia aprendre sobre els homes sense necessitat d'utilitzar la introspecció i van començar a derivar cap al que posteriorment es va denominar postura conductista.
Per al conductisme el comportament ha de ser l`únic objecte d`estudi de la psicología, i per tant, els termes mentals no tenen cap interès per a determinar la conducta. Per tant el conductisme és una disciplina que s`interessa només pel comportament. Reclamaven una psicología amb un objectiu compeltament lliure d`especulació metafísica.
Es considera a J.B. WATSON (1878-1958) el pare del conductisme, tot i que va rebre influència de I.P. PAVLOV (1849-1936). Pavlov creia que alguns estímuls despertaven l'excitació del cervell i altres despertaven la inhibició. Pavlov va descobrir per casualitat el fenomen del condicionament clàssic (que eren els reflexos essencialment despresos) en el seu estudi del sistema digestiu del gos, que accentuà fortament la fisiologia i el paper dels estímuls a produir respostes condicionades. L'objectiu de la psicologia de Watson era predir i controlar la conducta mitjançant la determinació de com estava relacionada aquesta amb els successos de l'entorn. Les dues influències més importants que va tenir Watson sobre la psicologia van ser: (1) canviar els seus objectius de la descripció i el coneixement de la consciència pels de la predicció i control de la conducta i (2) canviar el seu contingut de la consciència pel de la conducta oberta.
Els psicòlegs que com Watson negaven que els esdeveniments interns (com la consciència) foren la causa de la conducta, es van denominar conductistes radicals. Els conductistes metodològics, en canvi, van acceptar que els esdeveniments interns, tal com la consciència, eren causes possibles de la conducta, però van afirmar que qualsevol teoria sobre causes no observables de conducta es podia verificar mitjançant l'estudi de la conducta manifesta. Pavlov també a influenciar a B.F SKINNER (1904-1990) que va descobrir el que ell anomenava comportament operant.
El condicionament operant és una forma d'aprenentatge en què la conseqüència (l'estímul reforçador) és contingent a la resposta que prèviament ha emès el subjecte. El condicionament operant implica l'execució de conductes que operen sobre l'ambient. És un tipus d'aprenentatge associatiu que té a veure amb el desenvolupament de noves conductes en funció de les seves conseqüències, i no amb l'associació entre estímuls i conductes reflexes existents com passa en el condicionament clàssic.
Watson i Skinner eren conductistes radicals perquè destacaven la importància de les influències de l'entorn sobre la conducta per excloure els esdeveniments denominats mentals.
· PRÀCTICA: disseny d`un procés de dessensibilització sistemàtica en 10 passos.
La desensibilització sistemàtica és un mètode psicoterapèutic que destaca per l'aproximació successiva del subjecte a situacions que li produeixen una exacerbació disfuncional de conductes (emocionals, cognitives o comportamentals) i que el porta a consulta.
Cas: nena (Júlia) que està al pati i li pica una abella. Si la forcen sortir al patí es nega i sempre que pot hi torna a la classe. Entenem que aquesta nena des del dia que l`ha picat un abella, té una por intensiva que fa que ja no vulgui sortir al patí.
Passos:
- Mentre brena a casa amb companya de la mare, quan vol mirar dibuixos se li posa els de l`Abella Maya.
- A la nena li agrada molt pintar, en hores de pintura li fem pintar un dibuix en el qual apareixia un paisatge de primavera amb flors, nens jugant i abelles volant.
- A l`hora de jugar amb peluixos li comprem l`Abella Maya dels dibuixos que ja ha vist, i juguem amb ella.
- Abans de dormir a
la Júlia li agrada que li llegeixin contes. Li llegim un conte que parli positivament d`abelles. - Portar la nena a jugar amb el seu pare a un parc on
la Júlia veu abelles volant i que no li fan res. - Ja a l`escola portar
la Júlia a la porta del patí perquè pugui veure com els nens juguen independentment de les abelles. A l`hora de jugar les els altres nens no pensen en les abelles i aquestes no els fa res. - A l`endemà motivar la nena perquè sortir al pati a fel els seus jocs preferits amb els companys.
- Dir la mare que, aquells dies quan
la Júlia li expliqui que ha sortit al patí , tingui una reacció més positiva i la recompensi amb alguna cosa que a la nena li agrada molt. - Els dies que
la Júlia no aconsegueixi sortir al pati, no tindrà la recompensa ni al reacció tant positiva de la mare. - Sortir al patí per si sola a jugar amb els companys amb presència d`abelles, i actuant amb normalitat.
Entenem que aquesta nena des del dia que l`ha picat una abella, té una por intensiva que fa que ja no vulgui sortir al patí. Per tal de treure aquesta por, ho fem gradualment, primer fem servir representacions visuals (dibuixos), exposició graduada davant d`allò que provoca temor o por. Aquesta exposició graduada fa canviar els patrons del pensament que estan contribuint al seu pànic.
Per tant, el que fem es modificar a través de la conducta el seu pensament de por o temor a les abelles. Sabem que a la Júlia li agradava fer determinades coses (com pintar, que se li llegeixin contes) aprofitem això i introduïm o canviem les situacions externes (en comptes de llegir qualsevol conte, ara llegim un que parli d`abelles o en comptes de pintar un dibuix qualsevol pintem un on hi hagin abelles), d`aquesta manera generem conseqüències positives o un tipus de comportament positiu envers les abelles, i això a la llarga farà canviar la seva concepció de els abelles i per conseqüent la por o temor que sentia pot disminuir o desaparèixer.
El que estem fent és a través de les conseqüències o de canvis ambientals (externs) modificar el comportament o fins i tot el pensament o concepció. Ens centrem en l`estudi del comportament de la nena, sabem que sent un sentiment o emoció envers un fet (li pica una abella i conseqüentment sent por o temor a les abelles), per tant el que volem dir es que la nena sent por a causa d`un fet extern, per això un conductista el que faria es canviar el fet extern i per conseqüent canviar el sentiment envers aquell fet extern que el provocava. La concepció de por desapareix, canviant les conseqüències modifiquem la conducta. Actuem sobre la conseqüència de la picadura de l`abella (por), generant una resposta o comportament.
El punt 8 i 9 representen un sistema reforçador de la conducta de la nena, es a dir, sempre que la nena aconsegueix sortir al pati la mare té una reacció positiva i li dona una recompensa (d`aquesta manera reforça aquest comportament que es sortir al pati).
En arribar al punt 10 s`espera que al nena pugui sortir per si sola al pati, ja que se suposa que ha aconseguit superar aquesta por o temor a les abelles.
· REFLEXIÓ
L`impressió que em dona després d`haver fet de “conductista” és que ignora la consciència, els sentiments i els estats de la ment, no intenta explicar els processos cognoscitius, veu el subjecte com un receptor passiu. De fet en la pròpia definició de conductisme sobresurt això: que no tenen en compte els estats mentals, ja que no son observables. També penso que al igual que molts crítics del conductisme, descuida el bagatge innat i afirma que tot el comportament s'adquireix durant la vida de l'individu. Formula el comportament simplement com un conjunt de respostes davant dels estímuls, representant així a la persona com un autòmat, un robot, un titella o una màquina. No dóna lloc a la intencionalitat i el propòsit, no pot explicar la realització creadora, per exemple en l'art o en la música, la literatura o les matemàtiques. No li assigna un paper al "jo" o al sentit de "si mateix". És necessàriament superficial i no pot treballar sobre les profunditats de la ment o de la personalitat. Es limita a la predicció i al control del comportament i no investiga la naturalesa essencial de l'ésser humà.
Fa poc vaig llegir un llibre de Skinner (Sobre el conductismo, 1974) on intenta desmentir totes aquestes crítiques al conductisme. A continuació citaré un fragment del llibre que m`ha cridat molt l`atenció i m`ha fet pensar.
Sobre el conductismo, B.F.Skinner. pàg.24
“La afirmación de que los conductistas niegan la existencia de sentimientos, sensaciones, ideas u otros rasgos de la vida mental necessita mucha aclaración. (..)
No niega la posibilidad de la auto-observación o el auto-conocimiento, o su posible utilidad, pero cuestiona la naturaleza de lo que se siente o se observa y, por tanto, se conoce..(..) hasta dónde se puede observar de hecho.
Penso que amb aquesta afirmació tenen raó ja que no podem saber segur què és el que una persona pensa realment. Això no comporta, penso, a negar els estats mentals.
Però des d`un altre punt de vista més pràctic, els estats mentals, encara que no siguin observables són dignes d`estudi, ja que un estat mental pot intervenir en al teva manera d`afrontar les coses, de fet la ment intervé en al matèria. Sinó com s`explica que a una persona li fa mal el braç, i desprès de fer un seguit de proves mèdiques li diuen que no té absolutament res, que el braç no presenta cap anomalia. Llavors suposant que la ment no intervé i/o no pot modificar la nostra conducta com s`explica el dolor que sent en el braç aquesta persona?.
Pel que fa l`innatisme, els conductistes neguen que l`aprenentatge sigui innat. Crec que l`innatisme i l`aprenentatge no son incompatibles, sinó complementaris. Ja que perquè es doni l`aprenentatge ha d`haver-hi un “motor” impulsor, que faci possible aquest aprenentatge.
Sembla que estigui en contra del conductisme, però no és així, penso que es pot aplicar en certs moments i /o situacions però que no sempre es aplicable (per exemple en el cas d`abans no es aplicable). Crec que s`ha de tenir en compte a l`individu en tan que subjecte que pensa, que te sentiments i emocions i que aquestes poder influir en el comportament de l`individu.
Quan vaig començar a fer aquesta pràctica m`ha vingut al cap un programa de televisió que aplicava la dessensibilització sistemàtica. El programa és diu La Caja on una persona viu una sessió de teràpia psicològica personalitzada en un escenari que és una caixa gegant. El pacient s'assenta en una butaca i rep una descarrega d'estímuls audiovisuals que l'impacten directament. S'experimenta amb la por, l'amor, la ràbia, l'alegria i el dolor provocant reaccions immediates. Les persones que passen per aquesta teràpia asseguren fer un canvi de visió d'ells mateixos i els seus problemes. A continuació us deixo el Linke (perquè no puc penjar bé el vídeo) d`un vídeo, en el qual apareix una persona que va anar a La Caja perquè tenia fòbia “ a las cucarachas” . S`observa com posen en pràctica la dessensibilització sistemàtica.
http://www.mitele.telecinco.es/programas/caja/63353.shtml
