·
Els estructuralistes (Wundt) estudiaven de què estaba formada la ment, els funcionalistes (James) volien saber com estaba formada. Tant Wundt com James entenien per ment com la ciencia que estudia els estats de conciència.
Els conductistes (Watson, Pavlov, Skinner), en canvi, pensaven que la psicología no és pot fixar en els estats de la consciència, sinó que s`ha de basar en la conducta observable.
El cognitivisme és una aproximació teòrica a l'enteniment de la ment, que argumenta que les funcions mentals poden ser enteses a través de mètodes quantitatius, positivistes i científics, i que aquestes funcions poden ser descrites mitjançant models de processament d'informació. Intenta reproduir el funcionament de la ment i aplicar els seus estats a la descripció del món.
El cognitivisme, per tant, que la ment pot ser estudiada segons la manifestació dels seus estats, que es plasmen objectivament segons funcions del cervell.
El cognitivisme té dos components principals, un metodològic i l'altre teòric. Metodològicament, el cognitivisme adopta una aproximació positivista i la creença que la psicologia pot ser (en principi) completament explicada a través d'experimentació, mesura, i mètode científic. Aquesta és també una fita reduccionista, amb la creença que components individuals de la funció mental (la 'arquitectura cognitiva') poden ser identificats i entès el seu significat. Els segon és la creença que el procés cognitiu està format per estats mentals discrets (representacions o símbols), la manipulació pot ser descrita en temes de regles.
El cognitivisme s'ha convertit en la força dominant en la psicologia cap al final del segle XX. Els principals interessos dels psicòlegs cognitius fan referència al funcionament dels mecanismes interns del pensament humà i del processament de coneixement. La psicologia cognitiva ha intentat trobar les presumptes estructures mentals relacionades amb les nostres accions físiques.
Les distorsions cognitives són hàbits de pensament erronis, que produeixen creences irracionals i que, per tant, pertorben emocionalment l'individu i el disposen a conductes perilloses (per exemple, recaure en conductes addictives, com un addicte al alcohol que arriba a pensar generalment "Això és una merda, la meva vida no serveix, tant se val!"). Entre elles hi ha el pensament emocional, la personalització, o la condemnació (l'avaluació global d'un ésser humà, atribuint una "mala essència" a una persona que, com tots, té les seves altes i baixes, els seus moments de sentir-se bé i els de frustració).
La primera enumeració del que anomenem distorsions cognitives va ser donada per Albert Ellis i va ser ampliada per Aaron T. Beck.
v Albert Ellis (1913-2007) que va ser un terapeuta cognitiu conductual nord-americà que el 1955 va desenvolupar la teràpia racional emotiva conductual (TREC). És considerat per molts com el pare de les teràpies cognitives conductuals i un dels psicoterapeutes més influents de la història.
Aquesta model de psicoteràpia es basa en el concepte de mediació cognitiva, expressat originalment amb la frase: "No són els fets, sinó el que pensem sobre els fets, el que ens pertorba".
Ellis en algun moment va enumerar una sèrie de creences irracionals, és a dir, aquelles creences que pertorben al subjecte i que no li deixen viure de manera satisfactòria (ser estimat i accepta't per TOTS és una exigència extrema).S'ha definit l'irracional dins de la TREC com el conjunt de les creences que no conformen amb la lògica i al mètode empíric-analític, que a més no sigui funcional per a l'individu i sigui autoderrotista.
A més de creences irracionals que pugui tenir, les persones emocionalment pertorbades es traven en demandes rígides i absolutistes, que no poden més que crear necessitats falses i perturbadores. Si les exigències no es compleixen, sorgeixen una sèrie de conseqüències, com són la poca tolerància a la frustració i condemna (cap als altres o un mateix), ira, culpa, etc.
Dins de l'ampli camp de les psicoteràpies d'orientació cognitiva conductual, les propostes d'Ellis han estat especialment útils en l'abordatge de la ira, les frustracions, la fòbia social, la timidesa i les disfuncions sexuals.
v Aaron Temkin Beck en la dècada de 1960 va desenvolupar el sistema de psicoteràpia anomenada Teràpia Cognitiva (TCC).
La teràpia cognitiva és una teràpia psicològica basada en els fonaments de la psicologia cognitiva. Per a la psicologia cognitiva, els problemes mentals i emocionals tenen origen en processos psicològics no observables exteriorment, anomenats per la Teràpia de Conducta "caixa negra". L'enfocament cognitiu considera que dins el procés cognitiu poden localitzar explicacions sobre la conducta basades en la pròpia cognició.
La teràpia cognitiva, com a aplicació de la psicologia cognitiva, manté una concepció psicològica centrada en els processos mentals (com el raonament, memòria i atenció) i des d'un punt de vista intrapsíquic (entenent que hi ha alguna cosa dins de la ment comparable d'unes persones a altres).
Aixi dons , les disfuncions cognitives poden entendre's com pensaments disfuncional, pensament negatius automàtics o com creença irracional.
Des d'aquest enfocament els pensaments es consideren la causa de les emocions, i no al revés. "Pensament-emoció-conseqüència", que emula l'enfocament conductual "Antecedent-resposta-conseqüent".
Des d'aquest enfocament els pensaments es consideren la causa de les emocions, i no al revés. "Pensament-emoció-conseqüència", que emula l'enfocament conductual "Antecedent-resposta-conseqüent".
Hi ha grans similituds, però hi ha diferències no menyspreables entre la TREC i la TCC.
Per exemple, la TREC desafavoreix qualsevol avaluació de si mateix (ja que és improbable la identificació d'una "essència" d'un mateix, com si un fos fonamentalment bo o dolent, només existeixen conductes favorables i desfavorables, sociables, etc), mentre que Beck procura aconseguir "confiança en un mateix" i "autoestima". La TREC defineix les emocions respecte als objectius i valors dels consultants, distingint entre emocions negatives apropiades i inapropiades, mentre la TC de Beck defineix emocions positives i negatives per si mateixes.
No obstant, la TREC i la TC contenen propostes compatibles en gran mesura.
· DESCRIPCIÓ DE LA PRÁCTICA
Sabem que hi ha 12 tipus de distorsions cognitives, la práctica consta de: per cada distorsió cognitiva, buscar dos exemples.
1. Generalització escessiva
o He tingut dos relacions de parella importants en la meva vida, i els dos nois m`han enganyat. Per tant, tots els homes m`enganyarán.
o Vaig explicar una cosa molt important (un secret) a la meva amiga i ella el va explicar a tothom. No es pot confiar en les amigues.
2. Abstracció selectiva
o M`han invitat a un casament i penso: haig de gastar molts diners en comprar un regal, comprar-me un vestit perque no ting res per posar-me i encara será avorrit.
o Vaig anar a una festa, fins a les cuatre de la matinada tota nava perfecte, pero justament en aquell momento em vaig barallar amb la meva amiga. La festa va ser un desastre.
3. Polarització o pensament tot o res
o Un nen de 8 anys contesta malament una pregunta que li ha fet el profesor, arran això el nen pensa que sempre que contesti ho fará malament.
o Tinc molts treballs per fer i molt poc temps disponible. M`he quedat fins a les 3 de la matinada per fer un treball. Soc un desastre, sempre deixo tot per l`últim momento, mai m`organitzo la feina, sempre les coses surten malament quan les faig jo.
4. Desqualificació d`allò positiu
o He guanyat un concurs de dibuix, pero es perque el nivel era molt i molt baix.
o Et fan un comentari de tipus: ets molt guapa, al que tu conteste que és perque avui has anat a la peluquería i també perque vas maquillada.
5. Lectura del pensament
o La teva parella té un comportament estrany (de sopte està molt pensatiu), tu li dius o ho penses que està aixi perque et vol deixar.
o Et fan el següent comentari: quin jersey més original que portes avui. Tu d`entrada penses que t`ha dit que és original per no dir que es raro o que no li agrada.
6. Endevinar el futur
o A la meva feina jo se que si porto la contrària a la meva “jefa”, dinent que no em sembla alguna cosa bé, em despedirà.
o Si convido aquesta noia que m`agrada al cine, segur que em posaré molt nerviós, em tremolarán les mans, no em sortiran les paraules i a més a més ella em dirà que no.
7. Magnificació i minimització
o Com que he suspès un exàmen penso que no em treuré la carrera.
o He anat al metge i m`ha diagnosticat colesterol, pensoq ue no n`hi ha per tant, que no és tant greu i que hi ha malalties ptijors. Per tant estic tranquil i no m`agafaré tant en serio la dieta que m`ha proposat seguir.
8. Raonament emocional
o Avui estic molt content i amb forces de superar qualsevol obstacle. Per tant, em cambiaré a un altre carrera que m`agrada més, encara que el curs hagi començat, em cambiaré perque avuie stic molt content.
o Estic molt trist, avui no vaig a fer l`examen, em quedo a casa.
9. Etiquetar erròniament
o Estic planxant una camisa i s`he m`ha cremat. En aquell momento entra el meu pare i em diu que soc una inútil.
o Un noi se sent observat per un altre, i pensa que aquest que el mira es homoxesual.
10. Autoinculpació
o L`altre dia vam tenir un accident amb moto, i es culpa meva perque si jo no haguès volgut anar en moto aquell dia no hauriem tingut l`accident.
o Jo i la meva parella vam discutir i arran d`això vam tallar. Penso que segur que es culpa meva perque sempre tinc la culpa de tot el que passa.
11. Personalització
o Vaig aconsellar a la meva amiga que no deixés el xicot. Si ara està amb el xicot és gràcies als meus consells.
o La meva germana em va dir que per aprobar a ella li anava bè fer esquemes, i que a mi tambè em podría anar bè. Vaig fer-li cas i vaig sospendre l`examen, tot va ser per culpa seva.
12. Imperatiu categòric
o En comptes d`anar un més a Londres m`hauria d`haber quedat treballat.
o Sempre haig de fer cas al que em diuen els meus pare, passi el que passi, perque son els meus pares.
· REFLEXIÓ
Al acabar a aquesta pràctica bàsicament m`han cridat l`atenció dos coses.
D`una banda, penso que aquestes tècniques cognitives, el TCC o el TREC poden ajudar a les persones a mirar el món amb unes ulleres positives, a fugir dels pensaments negatius. Si tenim pensaments positius això té una conseqüència positiva en les relacions que tenim. I això el que ens aporta és un benestar emocional, això si, no sé si aquest benestar és a llarg termini, a curt termini o definitiu. Pel que he observat d`aquestes tècniques és que cadascuna fa una classificació dels pensaments distorsionats i intenten canviar-los amb altres pensaments més ajustats que els fassin sentir millor.
D`altra banda, penso que això està molt bè però, crec que aquestes tècniques es basen en corregir una sèrie d'errors cognitius partint d'un model correcte de realitat i unes desviacions del mateix. Nega que la realitat sempre és construïda, i que el que es presenta com a realitat no és sinó un model de realitat construït i mantingut per qüestions de valor o poder social.
I es que ningú pot atorgar legítimament que les nostres construccions mentals són més veritables que les alienes en sentit metafísic. Sembla que certes maneres de construir o tenir cognicions són més disfuncionals que altres, i això sembla implicat en diversos tipus de malestar.
La teràpia cognitiva tradicional es centra excessivament en les cognicions semàntiques i escassament en les episòdiques, de manera que molts signes de malestar es deuen a la baixa integració o traducció adequada de tots dos sistemes, forçant l'explicació emocional a determinats significats semàntics (supòsits i pensaments automàtics més conscients o preconscients) i no a les seves bases més emocionals (significats més tàcits gairebé sempre pre-verbals).
El cognitivisme, tal com he esmentat en la part d`introducció, intenta reproduir el funcionament de la ment, les tècniques esmentades intenten canviar els nostres pensament distorsionats. Bé la pregunta que em faig és: on exactament té lloc el processament d`informació? Ja que observem i responem a l`entorn, tenim sensacions i pensaments en la consciència, sembla que els psicòlegs del processament han inventat un nivell de discurs fictici entre la consciència i el cervell.
L`expressió “ canviar els pensaments negatius” sembla tant fàcil de fer, però realment és possible canviar la nostra manera de pensar?, o és tant fàcil canviar-la o substituir-la ?, això és definitiu?.
Com a conclusió, penso que superficialment aquestes tècniques poden funcionar i ajudar a certes persones a canviar la manera de fer o de pensar, temporalment, però que depèn de com és cada persona, i aquest procés de canviar els pensaments ha de ser continu. Penso que no és tant fàcil com sembla, que la situació es mes complicada i complexa, ja que a vegades som conscients de que pensem malament o els nostres pensaments no es corresponen amb la realitat, però en una situació determinada no podem canviar aquest pensaments.
En un llibre que he llegit aquest any, l`autor deia que , si una determinada situació o persona produiria en nosaltres un sentiment de malestar el que hauríem de fer nosaltres és canviar el nostre sentiment envers aquella situació que ens provoca aquest malestar. Ja que les situacions difícilment les podrem canviar, en canvi si nosaltres canviem els nostres sentiments envers aquelles situacions “dolentes” no es afectaran més. Però insisteixo en que a vegades i segons quines situacions és molt difícil canviar la teva manera de pensar o rebutjar en aquell moment els pensaments o sentiments negatius.
A continuació penjo aquest vídeo que em sembla interessant, ja que parla del pensament i relació ment-cervell.
