· INTRODUCCIÓ
Des de la dècada del 1890 fins la seva mort el 1939, el metge austríac Sigmund Freud va desenvolupar la psicoanàlisi, un mètode d'investigació de la ment i la manera com es pensa, un conjunt de teories sobre el comportament humà, i una forma de psicoteràpia per al tractament de trastorns psicològics o emocionals , els conflictes sobretot inconscient.
La teoria psicoanalítica de Freud es va basar en gran mesura dels mètodes d'interpretació, la introspecció i l'observació clínica. Es va fer molt conegut, en gran part pel fet que aborda temes com la sexualitat, la repressió i la ment inconscient com a aspectes generals del desenvolupament psicològic. La psicoanàlisi es basa en l'associació lliure i ha utilitzat diferents tècniques com són la hipnosi, el test de Roschard (test de les taques), interpretació onírica... etc.
Freud era un determinista estricte que creia fermament que tota conducta és motivada, les accions, així com els pensaments i sentiments, no ocorren accidentalment. Cometre errors de llenguatge, somiar, tenir al·lucinacions, oblidar, triar, desitjar, repetir certes conductes una i altra vegada, el rebuig a admetre els errors, ser hostil amb altres, escriure novel·les, pintar quadres, i altres semblants se suposava que eren explicables.
L’enfocament freudià suggereix que encara no s’han descobert les forces impulsores i les experiències que han influït en la conducta humana. Aquestes forces i influències existeixen i determinen el funcionament de la persona. El paper del psicoanàlisis és buscar les fonts de pensament, sentiment i accions en els impulsos i conflictes ocults, i investigant les formes en que les primeres experiències de la persona interactuen amb la naturalesa bàsica humana per crear la personalitat adulta. Els mètodes desenvolupats per Freud per esbrinar les causes subjacents a la conducta humana són les tècniques hipnòtiques i la seva utilització.
Al principi de la seva carrera, Freud creia que la hipnosi podria ajudar a descobrir les causes subjacents en els problemes psicològics. En 1885 va anar a França per estudiar amb Jean Charcot, que estava utilitzant la hipnosi en els seus treballs sobre la histèria (la persona converteix un problema psicològic en un de físic). Charcot va descobrir que els símptomes de la histèria es podien provocar en pacients sota hipnosi; aquests símptomes eren iguals als que manifestaven espontàniament en estat no hipnòtic i aquesta troballa va suggerir que les causes de la histèria eren psicològiques en lloc de fisiològiques.
Freud va quedar impressionat amb el que havia vist i posteriorment va començar a treballar amb Josef Breuer. Breuer ja havia utilitzat la hipnosi per alleujar els símptomes mentals i físics de la histèria, el seu procediment implicava fer que el pacient hipnotitzat recordés experiències traumàtiques oblidades, expressant lliurement l’emoció que les acompanyava (mètode catàrtic). La col·laboració de Freud amb Breuer va ser productiva però no va durar gaire, perquè Freud estava cada vegada més convençut que els trastorns emocionals tenien com a arrel algun problema de naturalesa sexual.
Freud va començar a no estar satisfet amb la hipnosi com a tècnica, ja que va trobar que alguns pacients no es podien hipnotitzar i que arribaven a produir recaigudes. Com una alternativa que al seu parer era millor, era la tècnica de l’associació lliure, en què el pacient es relaxa (en el conegut divan de l’analista) i diu el que fa conscient en aquest moment. Aquesta tècnica, juntament amb l`anàlisi dels somnis, és una de les més grans aportacions de Freud als mètodes de la teràpia psicoanalítica.
Els successors i els contemporanis de Freud: Carl Jung, Alfred Adler, Wilhelm Reich, Melanie Klein, Wilfred Bion, Jacques Lacan, i molts altres han refinat les teories de Freud i han desenvolupat noves teories usant el mètode bàsic d'observació crítica reservada i l'estudi de pacients individuals.
Segons Freud hi ha 5 teories:
- Part conscient – inconscient
A finals del segle XIX el camp de la psicologia estava ocupat en els estudis dels estats conscients. Els metges de l`època intentaven explicar els problemes psicològics com els físics. L`inconscient no era subjecte a anàlisis científic. Tot i això Freud considerava l`inconscient com la part de la personalitat que s`ha d`estudiar. A vegades s`utilitzava la metàfora de l`iceberg per mostrar la gran importància que Freud donava a l`inconscient. Així com la part més gran del iceberg queda sota la superfície de l`aigua, la part més gran de la personalitat humana queda sota del nivell de consciència; Freud creia que els factors causals realment importants implicats en la conducta humana es troben en l`esfera de la personalitat. Per tant, per comprendre la conducta humana s`ha d`estudiar l`inconscient.
En la topografia de la ment de Freud hi ha tres nivells de consciència. L`inconscient consisteix en tots els aspectes de la nostra personalitat que ignorem o dels quals no som normalment conscients. El preconscient comprèn tot allò que no es troba permanentment en el nivell de la consciència, però que es bastant accessible. I el conscient que consisteix en allò que es troba dins de la nostra consciència immediata.
- Libido : era una mena de fluït que emanava de les zones erògenes i produïa una mena d`excitació física, enèrgica. Aquesta energia s`havia de descarregar, si no es podia descarregar pel canal físic que l`havia produït, l`energia buscava canals anteriors.
- Teoria de la personalitat
L`ALLÒ: és l'element més primitiu d'aquesta. Quan una persona neix, tan sols està dotat de l`allò, que és totalment inconscient,irracional i el dipòsit on es troben les nostres pulsions. Aquestes últimes les podríem definir com energies o motivacions que tenen el seu origen en una necessitat biològica i la seva finalitat és suprimir aquesta tensió creada amb la satisfacció que busquen per poder tornar a l'equilibri inicial.
El EGO: sorgeix de la modificació parcial de l'allò sota les influències i estímuls que rep del món exterior. A mesura que la persona creix, el jo es va enriquint amb les experiències i aprenentatges que va acumulant, i que li permeten adaptar-se a aquest món. El jo és l'encarregat de controlar les pulsions que provenen de l'allò, a través del principi de realitat; aquest estipula que la recerca del plaer estarà determinada per les condicions externes, posposant-lo si és necessari.
El SUPEREGO: El seu paper fonamental és decidir el que és acceptable del que no ho és per tal que l'individu es pugui adaptar en la societat que viu. Té en compte les altres persones, és podria dir que es la veu de la consciència, s`intenta posar en el lloc dels altres i entendre`ls.
- Fases psicosexuals:
- Fase oral: esta relacionada amb la funció oral-alimentícia, l`infant troba un plaer en l`acte de succionar i alimentar-se.
- Fase sàdica-anal: esta relacionada amb la funció del control d`esfínters.
- Fase fàl·lica: l`infant descobreix els genitals, la diferencia de sexes (es l`etapa de “jugar a metges”). En aquesta fase té lloc el celebrat “complex d`Èdip” i “complex d`Electra”.
- Període de latència: l`infant s`adona (cap als 6/7 anys) que les qüestions sobre el sexe no són de “bona educació”, dirigeix la seva atenció cap a altres coses i no vol sentir a parlar d`això.
- Fase genital: a la pubertat reapareix l`interès per la sexualitat que ja es comença a orientar cap a la seva finalitat reproductiva i ja té connotacions pròpies d`una sexualitat adulta.
5. Mecanismes de defensa
Els mecanismes de defensa són uns mètodes o tècniques que inconscientment utilitzem totes les persones per evitar el malestar que ens provoca les frustracions i conflictes del nostre psíquic. Aquests mecanismes són del jo, i del que s'ocupen es de treure de l’inconscient alguna cosa amb l'objectiu d'evitar el malestar que això produeix a les persones, aquest mecanismes no es limiten a les persones amb alguna deficiència psíquica, si no que a totes les persones.
Aquests mecanismes són: repressió (és una forma extrema de negació, que consisteix en que la persona suprimeix un fet de la seva consciència enviant-lo a l’inconscient, això ho fa per que aquest fet li produeix mal estar o agobi), projecció (és una distorsió de la realitat que consta en atribuir els pensaments o actes indesitjables propis a una altre persona, evitant així sentir-se malament ell, és el mecanisme propi dels paranoics), fantasia (és una actitud que consisteix en imaginarte una cosa que vols fer però que en la vida real no pots dur a terme), aïllament (és el síntoma peculiar de les neurosis compulsives, que desprès d'un succés desagradable s'intercala una pausa a on no pasa res i en la que no es fa cap acció), reparació (és un procés d'autocrítica constructiva que ensenya revisant la conducta passada, per corregir o modificar la conducta futura), negació (és negarse a admetre que existeix un problema o que ha tingut lloc un esdeveniment), entre d`altres.
· PRÀCTICA
Busca sortides positives i negatives als 7 pecats capitals: ira, luxúria, gula, peresa, supèrbia, enveja i avarícia.
Ø IRA
+ Com que quan tinc ira tinc molta energia acumulada la puc canalitzar fent esport.
-Com que tinc molta ràbia trenco el primer que trobo al davant.
Ø LUXÚRIA
+En una relació de parella, sentir atracció física cap a l`altre enforteix la relació.
-Abusar sexualment dels altres per satisfer el teu desig.
Ø GULA
+Cuinar per l`altre gent.
-Per satisfer la meva gana, entro als supermercats o a casa dels veïns a robar menjar.
Ø PERESA
+Tinc un partit demà al matí, descanso per està preparat a l`endemà.
-Tinc un examen demà, però com que estic cansada no estudiaré.
Ø SUPÈRBIA
+Sentir-me superior em pot ajudar a estar més motivat, a dedicar més temps a l`estudi i així treure millors resultats.
-Ridiculitzar als altres.
Ø ENVEJA
+ Parlar malament de la teva amiga perquè ella té millors resultats acadèmics que tu.
-Envejar a algú per la força de voluntat que té, i així agafant-lo com a model arribar al que tu vols.
Ø AVARÍCIA
+ Estalviar per poder tenir millor qualitat de vida
-Privar-te de coses necessàries pel simple paler d`acumular.
· REFLEXIÓ
La reflexió que faig de la pràctica en si, es que està molt bé canalitzar les nostres tensions del dia a dia de manera positiva. És beneficiós per nosaltres mateixos i també per als altres. Però la sensació que em dona aquest mètode del psicoanàlisi es que explica moltes coses amb molta facilitat, per exemple, les persones que es preocupen molt de la conducta sexual suposadament estan expressant els seus impulsos instintius; es podria dir que les persones que no s`interessen massa per la conducta sexual estan reprimides i llavors es podria assumir que aquells que mostren un interès sexual “moderat” han arribat a un compromís entre els seus impulsos sexuals i les seves inhibicions morals. Sembla que no importa quin sigui el cas, la teoria freudiana sempre té una explicació, però sorgeix un problema per determinar quina conducta es més probable en un conjunt de condicions.
Crec que no es suficient tenir una explicació possible, una teoria solida hauria de ser capaç de dir quan i perquè es produirà un resultat concret, i el psicoanàlisi sembla que ho fa però d`una manera molt general i a vegades confusa.
Després de fer la part d`introducció la sensació que tinc del psicoanàlisi és que hi ha una falta d`objectivitat de l`observació de Freud, i que les seves teories sorgeixen de la seva pròpia personalitat i no tenen cap fonament científic.
Freud no estava preocupat per la precisió empírica de les seves teories, els seus conceptes i termes que fa servir, per tant, és difícil avaluar-les. A més a més, Freud va reunir fragments d`informació a partir de la seva pròpia conducta i la dels seus pacients, així com d`esdeveniments del mon en general per desenvolupar les seves millors idees. Bé, jo em pregunto, eren exactes les seves observacions?, ell mateix, era capaç de ser suficientment objectiu com per eludir els seus propis prejudicis?, eren correctes les interpretacions que feia?. I es que, tal com he dit abans, davant l`absència d`evidencies més fiables i objectives és difícil acceptar que moltes de les teories de Freud tinguin una validesa demostrada, de fet aquestes teories mai s`han posat a prova. Hi ha hagut molts intents de demostrar-les, però cap d`ells concloent, perquè Freud feia servir molts conceptes abstractes y no els va traduir a conceptes més específics per tal de que es puguin manipular o mesurar objectivament. El concepte de “repressió”, que és la pedra angular del psicoanàlisi, té un fonament inestable, ja que com es pot demostrar convincentment que hi ha una connexió causal entre la repressió i la neurosis o el contingut dels somnis?.
Un altre punt de controvèrsia es que les persones que va estudiar Freud quan elaborava la seva teoria constitueixen una mostra bastant reduïda. No tenia un registre textual de les sessions de teràpia, solia confiar en la seva memòria prenent notes unes hores més tard. Aquest fet pot haver donat a que es fes algunes omissions i distorsions, pel fet d`escriure-les més tard basant-se en el seu record. A més a més, Freud confiava en els relats que els pacients li deien verbalment, no va contrastar amb familiars ni amb cap altre font externa, i per conseqüent això disminueix la credibilitat dels seus supòsits. Un altre crítica que se li va fer i que jo també estic d`acord, es que no va ser sistemàtic al presentar els passos a través dels quals va arribar a certes conclusions. I per això és quasi impossible repetir els processos que Freud va utilitzar.
Pel que fa a la teoria psicosexual de Freud, no crec que tota la conducta humana es basi en pulsions sexuals i agressives que requereixin una alliberació d`una maner o d`una altre. Aquest enfocament de reducció de tensió de l`activitat humana, és a dir, de que tota la conducta humana prové de la necessitat de reduir les tensions internes es contradiu amb les investigacions que indiquen que els humans i altres organismes inferiors amb freqüència busquen l`estimulació en comtes d`evitar-la. Això no és pot explicar des del punt de vista de les teories freudianes, ja que posen l`accent en els esforços humans per assolir un estat en el qual estigui absent de la tensió.
Com a conclusió, penso que les teories freudianes poden funcionar o no, poden ser beneficioses per segons quines persones, però com que careixen d`objectivitat, de contrast i de suport empíric fa que no siguin universals i fiables.
A continuació, penjaré un Linke d`un vídeo , en el qual es dona una pinzellada sobre el psicoanàlisi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario