· BREU HISTÒRIA DE LA HIPNOSI
La majoria dels autors concorden en què va ser Franz Anton Mesmer (segle XVIII), el precursor de la hipnosi moderna, en posar en contacte els seus malalts amb objectes magnetitzats. No obstant això, les investigacions van demostrar la futilitat científica dels seus postulats (magnetisme animal i crisis curatives). Tot i això, diferents professionals varen continuar desenvolupant els seus mètodes, fins que Puisêgur el denominés hipnotisme o somnambulisme artificial (nom popularitzat per Braid).
Posteriorment, les escoles de Salpêtrière (Charcot i Janet), i de Nancy (Liébault i Bernheim), van emfatitzar l'ús de la hipnosi per a la investigació en psicopatologia i medicina, desenvolupant teories i procediments encara vigents. A més, van establir una polèmica que va contribuir, juntament amb Wundt i Hull, a la inclusió de la hipnosi, en l'àmbit de l'estudi de la psicologia científica.
La tasca de Hadfield i Simmel durant la 1 ª Guerra Mundial, en el tractament de les neurosis de guerra i el treball de Matkins, a la 2 ª Guerra Mundial.
Amb tot això va provocar que la hipnosi comencés a formar part dels estudis curriculars de medicina, odontologia i psiquiatria als EUA. A mitjans del segle XX, van aparèixer societats i revistes especialitzades. Tot i ser la hipnosi considerada per la UNESCO com a pertanyent a la parapsicologia, psicòlegs com Barber, Hilgard, Spanair i Orne, investiguen sobre ella amb una metodologia experimental "dura" i elaborada.
Actualment, els procediments d’inducció hipnòtica, formen part de la majoria dels manuals de psicoteràpia i modificació de la conducta, sent un dels procediments de major difusió entre els professionals de la salut.
· CONCEPTE D` HIPNOSI
L’estat hipnòtic és un estat de "superconcentració", en què la consciència centralitza la seva atenció sobre punts concrets, separant-los de la resta. En aquest sentit és una cosa molt diferent del son. Durant la hipnosi no hi ha cap tipus de pèrdua involuntària de control. Durant l’estat hipnòtic, el subjecte és amo de si mateix i no fa res més que allò que accepta fer.
En sentit estricte, no és que una persona hipnotitzi a una altra. El que passa és que una persona entra en un estat de concentració i relaxació, i una altra li explica com fer-ho.
La hipnosi no és un estat de somni, sinó que és un estat de "superconcentració". Si fem electroencefalograma d’una persona en estat hipnòtic, el traçat obtingut no s’assembla en res al del son, sinó que s’assembla al d’una persona desperta, atenta, però en estat de gran tranquil·litat i relaxació mental.
La ment, en estat hipnòtic, adopta una postura d’observació. Simplement observa, la consciència es concentra en els punts en els quals tu vols concentrar-te. Tota la resta no es percep. Durant la relaxació hipnòtica pots aprofitar per eliminar tensió. Respirar profundament. Oxigenar el teu cos, relaxar la musculatura del tòrax i l`abdomen, i, en cada exhalació, és com si obrissis l`aixeta que descarrega el dipòsit de les tensions acumulades.
Després de la relaxació hi ha les tècniques de visualització, que consisteixen a representar en el pensament imatges que intentin "viure" de manera més completa possible. Hem d’entrenar a percebre la imatge amb tots els detalls que puguin captar els sentits. És com si entréssim en la situació i busquéssim percebre-la a la seva plenitud, reproduir-la en la nostra ment amb els seus detalls menors.
· HI HA GRAUS EN LA HIPNÒSI?
Els tractats clàssics proposen tres fases de profunditat en la hipnosi:
1. Fase I: la relaxació muscular és notable, i la consciència lleugerament concentrada. El subjecte percep la relaxació. El record de l`estat hipnòtic és total un cop aquest ha cessat. És la fase ideal per al descans hipnòtic.
2. Fase II: a més de la relaxació el cos es sent molt pesat, i els moviments són dificultosos i innecessaris. El subjecte no desitja moure’s i respon positivament a les suggestions d’immobilitat. Algunes parts del cos es dissocien (és a dir, no es perceben). El record és total, però hi ha una clara distorsió quant a la percepció del temps (mitja hora en aquest estat pot percebre com uns pocs minuts). És la fase ideal per a la major part de les teràpies i dels diversos usos de la hipnosi.
3. Fase III: la relaxació és completa i la concentració de la consciència és total. Tot el que no fa al pensament sobre el qual es concentra la consciència, desapareix. És la fase ideal per fer regressions, o per integrar missatges post-hipnòtics (coses que s’han de fer un cop acabada la hipnosi). La percepció del temps és gairebé nul·la. El record de l’estat hipnòtic és fragmentari, i alguns punts concrets poden quedar exclosos de la memòria.
· HIPNÒSI O AUTOHIPNOSI?
Tota hipnosi és una autohipnosi. La teoria és: entres en un estat de superconcentració, que anomenem estat hipnòtic, i l`hipnotitzador li ensenya com es fa.
Els mètodes per arribar a l'estat hipnòtic són molt variats. De fet, l'estat hipnòtic no difereix de l'estat de superconcentració aconseguit mitjançant tècniques de relaxació, de meditació o de ioga. Com diu Krisnamurti, el gran filòsof de la meditació pura, es tracta d'arribar a un estat en que la ment, lliure de prejudicis i supersticions, simplement pensa i observa. El gran mestre compara aquest estat d`"observació" amb el que significa observar amb la vista, per exemple, si mirem un balcó ple de flors un dia de sol. Però simplement observant: deixant passar la vista sobre les formes, els colors...sense pretendre comptar les flors, ni dir el seu nom o varietat, ni jutjar sobre la seva col·locació. Simplement observar: gaudir del que veiem, sense més.
L'observació pura més elevada, segons aquest autor, s'aconsegueix quan el pensament s'observa a si mateix, quan observador i observat es fonen en una sola entitat.
L'observació pura més elevada, segons aquest autor, s'aconsegueix quan el pensament s'observa a si mateix, quan observador i observat es fonen en una sola entitat.
· QUI ÉS HIPNOTITZABLE?
Aquest és un punt molt controvertit. Alguns especialistes en hipnosi mèdica diuen que només una persona de cada deu és hipnotitzava. Altres arriben a una de cada quatre.
Hi ha persones que ho aconsegueixen molt fàcilment. D'altres, en canvi, comuniquen a la propera visita que són incapaços de relaxar-se. Amb aquests últims, es fa servir algun altre mètode, o, si s'escau, es renuncia a les tècniques de relaxació i hipnosi.
No seria apropiat hipnotitzar a una persona de molt curta edat (menors de 8-9 anys), subjectes psicològicament minvats en les seves capacitats per seguir instruccions, persones amb un rebuig intens cap a la hipnosi i la suggestió, ja que no col·laborarien, persones poc suggestionables, persones que vulguin ser hipnotitzats per experimentar sensacions úniques i extraordinàries (quedarien defraudats), o per viatjar a altres vides passades o futures o persones que desitgin ser hipnotitzades sota el supòsit que el seu canvi de comportament serà automàtic, sense implicar esforç. En aquest cas, convé començar amb una reestructuració cognitiva, abans d'aplicar la hipnosi.
Hi ha un estudi en el qual es va analitzar les diferències cognitives entre les persones molt hipnotitzables, hipnotitzables, i poc hipnotitzables.
El resultat va concloure: Les persones molt hipnotitzables solen presentar una major flexibilitat cognitiva, més capacitat de focalitzar l'atenció mitjançant el sistema atencional frontal i major capacitat d`activació emocional (Crawfor, 1989)
· PER A QUÈ SERVEIX LA HIPNOSI?
L`hipnosi serveix per la reestructuració dels coneixements i de les actituds.
En aquest cas s`utilitza la hipnosi per "gravar" coneixements i noves actituds que permetin al subjecte afrontar millor els problemes que la vida proporciona.
Prenguem un exemple: Si una persona creu que és molt important aconseguir l'aprovació i l'estima dels qui l'envolten, se sent malament quan creu que no ho aconsegueix. Fins i tot pot actuar de manera forçada, buscant que "tots el vulguin", encara que per això hagi de renunciar a la seva pròpia manera de ser, o hagi de fer coses que, en el fons, el frustren.
En aquest cas s`utilitza la hipnosi per "gravar" coneixements i noves actituds que permetin al subjecte afrontar millor els problemes que la vida proporciona.
Prenguem un exemple: Si una persona creu que és molt important aconseguir l'aprovació i l'estima dels qui l'envolten, se sent malament quan creu que no ho aconsegueix. Fins i tot pot actuar de manera forçada, buscant que "tots el vulguin", encara que per això hagi de renunciar a la seva pròpia manera de ser, o hagi de fer coses que, en el fons, el frustren.
Les "idees errònies" fan que "veiem la realitat" de manera deformada. Si la idea errònia és "Millor evitar els problemes que afrontar", la persona es passa el temps tancant els ulls davant els problemes, i esquivant en lloc de tractar de resoldre'ls. A la llarga, acaba per no saber què fer davant cap tipus de problema, i, el que és pitjor, se sent cada vegada més incapaç. Li falta "entrenament" en l'hàbit d'afrontar la realitat.
En aquests casos, la tècnica hipnòtica pot ser de gran ajuda. Per a cada "idea errònia" gravem instruccions racionals que passaran a formar part dels esquemes mentals del subjecte.
En aquests casos, la tècnica hipnòtica pot ser de gran ajuda. Per a cada "idea errònia" gravem instruccions racionals que passaran a formar part dels esquemes mentals del subjecte.
La hipnosi i la autohipnosi s'han mostrat com un excel·lent mètode per ajudar els pacients a controlar una sèrie d'hàbits nocius o molestos. Com per exemple: la autohipnosi pot emparar-se en el control del pes, combinat amb un pla dietètic adequat i amb un pla d'exercici. Quan emprem la autohipnosi, podem seguir dos mètodes:
Crear a la persona una "aversió artificial" a segons quins menjars, (per exemple, en estat d`hipnosi dir-li que una determinat tipus de menjar li provoca nàusees, així aquesta persona en estat conscient no menjarà aquell aliment).
La segona tècnica és: protegir el cos. Carregar l’accent en que el premi no és el menjar, sinó el plaer que sentiràs al reforçar la teva voluntat i cuidar la teva salut.
Crear a la persona una "aversió artificial" a segons quins menjars, (per exemple, en estat d`hipnosi dir-li que una determinat tipus de menjar li provoca nàusees, així aquesta persona en estat conscient no menjarà aquell aliment).
La segona tècnica és: protegir el cos. Carregar l’accent en que el premi no és el menjar, sinó el plaer que sentiràs al reforçar la teva voluntat i cuidar la teva salut.
· INVESTIGACIONS SOBRE LA HIPNOSI
S'ha dut a terme suficient investigació sobre la naturalesa dels efectes de la hipnosi i la suggestió i ambdues continuen sent una eina contemporània en la investigació psicològica.
Amb el recent descobriment de noves tècniques de projecció d'imatge del cervell ha hagut un ressorgiment d'interès en la relació entre la hipnosi i el funcionament del cervell. Qualsevol experiència humana es reflecteix de certa manera en els colors que el cervell veu o pel moviment subratllat per l'activitat en l'escorça visual, el sentiment de temor és mediat per l'activitat en l'amígdala de manera que la hipnosi i la suggestió tinguin efectes observables sobre la funció del cervell. Una edició important per als investigadors que duen a terme projecció d'imatges del cervell és separar els efectes de la hipnosi i de la suggestió, sabent que una suggestió donada durant la hipnosi afecti l'àrea X del cervell no ens diu només sobre la hipnosi, ens diu també sobre els efectes de la suggestió.
Amb el recent descobriment de noves tècniques de projecció d'imatge del cervell ha hagut un ressorgiment d'interès en la relació entre la hipnosi i el funcionament del cervell. Qualsevol experiència humana es reflecteix de certa manera en els colors que el cervell veu o pel moviment subratllat per l'activitat en l'escorça visual, el sentiment de temor és mediat per l'activitat en l'amígdala de manera que la hipnosi i la suggestió tinguin efectes observables sobre la funció del cervell. Una edició important per als investigadors que duen a terme projecció d'imatges del cervell és separar els efectes de la hipnosi i de la suggestió, sabent que una suggestió donada durant la hipnosi afecti l'àrea X del cervell no ens diu només sobre la hipnosi, ens diu també sobre els efectes de la suggestió.
A més a més, s'ha dut a terme un nombre d'estudis de projecció cerebral d'imatge mentre els subjectes es trobaven sota hipnosi. Una selecció d'aquests estudis explica que un experiment científic controlat postula que la hipnosi pot alterar la percepció i opinió de la nostra experiència de consciència d'una manera que no és possible quan la gent no està hipnotitzada, si més no en gent altament hipnotitzable. En aquest experiment, la percepció del color canviava per la hipnosi en gent altament hipnotitzada, com determinen els escàners (PET)
· REFLEXIÓ
Després de veure la pel·lícula, tot i que vaig remarcar bastants temes per poder fer la pràctica, el que més m`ha cridat l`atenció va ser el tema sobre la hipnosi. No sé exactament perquè la hipnosi és un tema que des de molt petita em va intrigar,vaig sentir a parlar i em va cridat molt l`atenció; es un dubte que m`ha quedat i que ara gràcies a aquesta pràctica l`he pogut resoldre. Vaig sentir comentaris sobre la hipnosi com “no tothom es pot hipnotitzar “ o “un cop hipnotitzat l`hipnotitzador té un poder absolut sobre els teus pensaments i diràs coses que no vols”.
Abans de reflexionar sobre aquest tema, cal dir que vaig veure uns vídeos sobre la hipnosi (que al final de la pràctica els penjaré per si son d`interès) que al principi em van fer creure aquesta tècnica (si es pot dir així).
Els defensors de la hipnosi diuen que la hipnosi no és un estat de son on la persona hipnotitzada no és conscient de res, sinó que la hipnosi és un estat de “superconcentració”, bé jo em pregunto: si hi ha una superconcentració com és possible que el record de l`estat hipnòtic sigui fragmentari? El record hauria de ser total.
Pel que fa a la hipnosi clínica hi ha un escàs suport empíric a la seva eficàcia terapèutica. És difícil avaluar el que aporta la hipnosi, ja que la majoria dels autors només publiquen estudis de cas, sense controlar les variables estranyes.
Els estudis que utilitzen dissenys de grup, pateixen una manca gairebé absoluta d'exposicions detallades sobre la forma de la inducció de la hipnosi i els exercicis realitzats. A més, en poques ocasions s'avalua el rol exclusiu de la hipnosi, ja que sol utilitzar-se al costat d'altres procediments (exposició en viu, reestructuració cognitiva, solució de problemes, etc.).
Els estudis que utilitzen dissenys de grup, pateixen una manca gairebé absoluta d'exposicions detallades sobre la forma de la inducció de la hipnosi i els exercicis realitzats. A més, en poques ocasions s'avalua el rol exclusiu de la hipnosi, ja que sol utilitzar-se al costat d'altres procediments (exposició en viu, reestructuració cognitiva, solució de problemes, etc.).
En l`apartat dels usos de la hipnosi, quan diu que per cada "idea errònia" gravem instruccions racionals que passaran a formar part dels esquemes mentals del subjecte, ho planteja com si es tractés de coses observacionals, com si l`hipnotitzador “entra” en la nostra ment, i a l`habitació X troba els nostres esquemes mentals i substitueix les idees errònies per unes de racionals.
L`expressió “per cada idea errònia gravem idees racionals” m`ha fet pensar en la pràctica 3 les distorsions cognitives, aquest últims ho expressen com “canviar els pensaments negatius”. Els hipnotitzadors tenen hipotèticament “el poder” de gravar idees racionals i els representants de les distorsions cognitives donen per suposat que els pensaments d`una persona es poden canviar. Aquestes dues postures no tenen cap fonament empíric.
En l`apartat de les investigacions sobre la hipnosi, diu que un experiment científic controlat postula que la hipnosi pot alterar la percepció i opinió de la nostra experiència de consciència d'una manera que no és possible quan la gent no està hipnotitzada, si més no en gent altament hipnotitzable. Bé, penso que aquesta investigació no compara els efectes de la hipnosi en gent menys hipnotitzables i per tant podria mostrar poc i casual efecte a causa de la falta d'un grup controlat.
Per si encara no hi ha prou crítiques objectives sobre la hipnosi, hi ha la creença generalitzada que la hipnosi és una cosa així com un estat especial de consciència, diferent del son o la vigília, en què la persona perd la seva voluntat convertint-se en una mena de titella. A més, es pensa que a través de la hipnosi es pot viatjar al passat i recuperar nítidament records ocults, reprimits, i es podrà reviure situacions passades. Bé, la psicologia científica ha demostrat que la regressió hipnòtica no és real, no existeix com a tal, s`estableix una situació de role-playing on cadascú té el seu paper (hipnotitzador i persona hipnotitzada). Ja que, se sap que ningú faria coses sota hipnosi que no faria en un estat no hipnòtic o que no volgués fer. En el cas de la regressió, no està viatjant literalment al passat, sinó recreant o imaginant que està allà, perquè així li ha estat suggerit per l'hipnotitzador i perquè desitja fer-ho.
S'ha comprovat en multitud d'experiments que la hipnosi no incrementa el record ni la seva precisió, i que no obstant això, augmenta la possibilitat de generar i recuperar records falsos. Científics cognitius com Loftus o Spanair han demostrat que és relativament senzill induir records falsos mitjançant hipnosi (i també sense hipnosi). Aquests i altres investigadors han demostrat empíricament la recuperació mitjançant hipnosi de records de rituals que mai van succeir, abusos sexuals que no van existir, abduccions per éssers extraterrestres, contactes amb fantasmes i esperits, "visites" a vides passades, etc. Per tant, podem afirmar d'acord amb la més que àmplia bibliografia científica, que la regressió hipnòtica no existeix, i que l'ús de la hipnosi no té sentit més enllà del seu ús com a mètode de relaxació o per tal d'induir una suggestió que pot ser beneficiosa.
L'anomenada regressió terapèutica és una tècnica segons la qual podem tornar enrere en els nostres records, accedir a experiències passades, per poder canviar continguts de tipus inconscient que van penetrar en la nostra ment i que són la causa de molts mals presents. Segons defensors d'aquesta teràpia, el que recordem no és necessàriament el que va passar, alguna cosa constatat de sobres per la Psicologia científica, sinó una representació del nostre inconscient. Resulta curiós que una teràpia de tall psicoanalític com aquesta reconegui la falsedat dels records. No obstant això, la seva explicació del que es recorda és encara més curiosa: continguts inconscients. Resulta molt més parsimoniós parlar de falsos records susceptibles de ser induïts per la mateixa teràpia que de continguts inconscients. Aquest és, al meu entendre, un dels perills més grans d'aquest tipus de teràpies: confondre records reprimits amb records induïts o falsos.
Com a conclusió, penso que la hipnosi no té sentit més enllà del seu ús com a mètode de relaxació o per tal d'induir una suggestió que pot ser beneficiosa.
Aquí penjo els vídeos que he esmentat més amunt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario